Pina, un petit poble

Pina és un petit poble del Pla de Mallorca. Pertany al municipi d'Algaida i està situat al nord-oest del terme. Té quasi 600 habitants i els seus gentilicis són pinera i piner(o).

L'origen del seu nom, segons el lingüista Joan Coromines, podria provenir dels mots romànics Pinna que significa penya, o de Pinella que significa dipòsit d'aigua.

És obligada la visita a la font, antic qanawat àrab. Hi trobam una capella que protegeix la sortida de l'aigua, els abeuradors del bestiar i els rentadors públics on antigament s'hi feia bugada.

Passejant pel poble podem admirar l'esglèsia , dedicada als Sants Metges, sant Cosme i sant Damià que coronen els dos campanars. Es construí al s.XIX, aprofitant part de l'estructura de l'anterior (s.XVI).

També podem veure el convent, on es va fundar l'ordre de les Franciscanes Filles de la Misericòrdia, al 1856, la creu de terme que trobam a l'entrada del poble, el mirador als Baixos de Pina, les cases de Son Ribes, i nombrosos detalls que descobrirem durant la passejada.

Vistes del poble des del campanar de Sant Cosme

Paisatges blancs

Recull de gloses

Bon Jesuset de Pina,

dui-mos una nina.

Sant Cosme i sant Damià

són los sants metges de Pina,

curaren una fadrina

malalta de festejar.

Cançoner popular del Pare Ginard

Pina ja no és Pina.

Pina és una ciutat;

han posat electricitat

i un motor de fer farina.

Madó "Merris"

A Pina no hi ha pinar,

tot són barrancs i encletxes;

jo no sé com los sants Metges

hi volgueren habitar.

Cançoner popular del Pare Ginard

S'al·lota que més estim

de Pina és una pinera.

Cada pic que pens amb ella

si he dinat ja no din.

Tots els joves que hi ha a Pina,

a Ruberts i Cas Canar,

no pogueren destravar

sa llengua d'una gallina.

Es Pagès de Cabrera

Sant Cosme i sant Damià

moriren el mateix mes:

un per no poder cagar,

i s'altre per cagar de més.

Diuen que per anar a Pina

han de passar un torrent

i jo en passaria cent

sols per veure't Catalina.

Cançoner popular del Pare Ginard

A Pina, poble petit,

però d'al·lotes garrides

són llestes i deixondides,

però vos diuen mentides

si el convé qualque pic,

perquè avui n'he estat servit

per tre o quatre fadrines

i no les destap, ni en faig crides,

perquè trob que està mal dit.

Bartomeu Oliver "Tomeu Seguí"

A Pina, qui no hi du pa...

Una de les gloses més conegudes entre els pineros i els de fora poble és aquesta:

A Pina, qui no hi du pa no hi dina;

i qui n'hi du, se'n torna dejú.

Hi ha una petita llegenda que explica aquesta dita:

Antigament per la festa dels Sants metges, a Pina, hi venia gent de tots els pobles dels voltants i cada any llogaven un predicador de fora poble per fer el sermó.

Un any, el predicador que venia amb un ase i un cabriolet quan va ser l'hora de dinar, demanà on podria anar per poder menjar qualque cosa, i no trobà cap lloc on poder menjar un plat de sopes i exclamà:

"A Pina, qui no hi du pa no hi dina".

L'any següent tornà a la festa però per no quedar amb la boca oberta com l'any passat dugué pa i taleca i el deixà penjat dins una senalleta a un garrover a dins un corral allà on hi ha les Cases Noves de Son Gorreu.

Mentre el mossèn feia el sermó l'ase va sentir olor de menjar i es passà el dinar del pobre predicador.

Quan el capellà anà per dinar es trobà amb la senalleta ben buida i tornà quedar en dejú. Aquesta vegada exclamà:

"A Pina, qui no hi du no hi dina;

i qui n'hi du, se'n torna dejú".

Plagueta núm. 16. Dites, gloses, cançons i llegendes de Pina

Ajuntament d'Algaida

Fotografies de detalls del poble

Carrer de la rectoria

Detall d'una porta del cementiri

Ovella pasturant

Dragons a la farola una nit d'estiu

Temps de treure la mel de les caeres

Capella del convent de les monges franciscanes

Figues de moro

Baula al carrer Major

Escala de sa boal de Son Ribes

Eriçó a la zona de Son Moll

Barlia robertiana

El parc infantil

El cel anuncia un canvi de temps

Reposant a la figuera

Coll de cisterna a foravila

Sant Cosme de ben aprop

La primavera a Pina

Espaselles als Baixos de Pina

Quan arriba la primavera tot es torna de colors.

Les flors mostren les seves formes més espectaculars,

els insectes les enrevolten cecant el seu dolç nèctar,

els herbívors surten dels seus caus per menjar-ne els brots tendres,

i els pagesos preparen els seus ormetjos per segar.

Estepa blanca

Aumangrar les ovelles

Ovelles recén aumangrades a Son Miquelet

Quan arriben les primeres aigües de tardor, devers l'octubre, els pastors han d'arreplegar les ovelles per aumangrar-les. És el moment en que els hi comença a creixer la llana, després d'haver estat toses a principis d'estiu. Aquest procés es fa per evitar que les mosques vironeres posin virons a les ovelles.

Per fer la mescla, de color rogenca, amb la que s'empastifarà la llana de les ovelles, s'utilitzen els següents productes:

• oli vegetal
• aigua
• un poc de "zotal"
• aumangra (òxid de ferro)
  

L'hivern a Pina

Els Baixos de Pina amb el Massanella al fons.

Vistes des del Camí Vell de Pina.

A l'hivern el poble fa olor a xemeneia. Quant arriba la fosca tothom entra a les seves llars a escalfar-se a la foganya o al braser, i no queda ningú al carrer. Antigament durant la vetllada tota la família enrevoltava el foc, contaven històries, cantaven o feien feines que durant el dia no havien pogut fer.

Els paisatges dels camps són verds, amb el sembrat que despunta, els arbres estan nuus de fulles per fer front a les fortes gelades, el torrent duu aigua...

Des de molts d'indrets de Pina hi ha unes vistes espectaculars de la serra de Tramuntana, que encara són més fascinants, si cap, quan estan tacades de neu.

Festes de Pina i mercat

Festes:

• 16 de gener: Foguerons de Sant Antoni i torrada popular.

• 17 de gener: Sant Antoni. L'horabaixa es fan carrosses i beneïdes d'animals.

• Primer cap de setmana de juliol: festes d'estiu de Pina.

• 26 de setembre: Festa de Sant Cosme i Sant Damià.
  

No vos les podeu perdre!


Mercat:

Tots els dimarts a la plaça.

Tormenta als baixos de Pina

Un ruixat d'abril

Es mes d'abril ha plogut

per Pina una bona ruixada

però sa calabruixada

es planters mos ha fotut;

però es sembrat va robust

amb una fulla molt blava:

tots esperam una bona anyada

de blat, ordi i civada

i si es temps mos acompanya

podrem collir qualque fava

des comú de mig almud

i no podrem dir que ha retut

fins que tots l'haurem batut

i entrat a damunt sa sala.

Bartomeu Oliver "Tomeu Seguí"

Plagueta 16: dites, gloses, cançons i llegendes de Pina

els Sants Metges

A los Sants Metges

Quin caramull de roques

de penyes i de verdor

escolliren per reinar

i dar-li protecció.

I Pina vos va acceptar

amb amor i alegria

i des d'aquell temps llunyà

sant Cosme i sant Damià

sou los Sants Metges de Pina.

Teniu sa casa més gram

més hermosa i admirada

i amb amor vos veneram

estau a dalt de sa teulada

es vostro altar és damunt

perquè de qualsevol punt

tenguem sa vostra mirada.

Dites, gloses, cançons i llegendes de Pina.

Torrentada, desembre 2008

Torrent de Pina desbordat

Es torrent de Pina es
dels altres ben diferent,
tots devallen de muntanya
i ell va contra corrent.

Gloses, dites i cançons. 2001

Bibliografia

Per realitzar aquest bloc s'ha extret informació i dades de:

• Guia del pla de Mallorca. Consell de Mallorca- Mancomunitat del Pla. 1994.

• Guia del nouvingut. Ajuntament d'Algaida. 2008.

• Gloses, dites i cançons. Bernat Servera Ribas. Ajuntament d'Algaida. 2001.

• Plagueta núm. 16. Dites, gloses, cançons i llegendes de Pina. Bernat Servera Ribas. Ajuntament d'Algaida. 2003.